A les darreres sortides, ha sorgit un tema molt comentat, que volem reflectir aquí i compartir amb vosaltres.
""Colla, a títol personal i sense volguer embolicar-vos a cap de vosaltres. Nomes dir-vos el que penso
sobre les batucades a les trobades geganteres. M'agradaria saber que pensa l'altre gent.
Ring, ring, ring... sona el despertador... son les 7:30... és Diumenge... Tenim trobada gegantera !!
Amb la meva camisa i el meu tabal vaig cap el punt de trobada i tots junts anem cap a la plantada.
Ja no som gaire lluny..., que se sent ?? no són pas Gralles? són tambors !! és una batucada ??
NO, SON DUES!!
- Colla, el cap s'ha equivocat, anem cap un Correfoc o una passejada de Besties.
- On es el cap de colla?
- És amb les figures, ens espera a la plantada...
Seguim endavant i arribem al nostre destí, una plaça. Es plena de Gegants i geganters. I de grallers amb la gralla a les mans, no bufen. I de tabalers amb el tabal penjant de l'espatlla, no toquen. Quina imatge! Que passa? Per que les gralles i els tabals no sonen junts?
Nomes dos grups de batucada tocant amb fal.lera, un a cada costat de la plaça.
Ens anem mirant els uns als altres, entre les colles que portem musica tradicional, es fan comentaris, molts, i una pregunta es repeteix a totes les converses: Que passa??
Quin es el motiu de substituir Gralles i Tabals per Batucades a les trobades geganteres?
Cada cop són mes les colles que deixen de banda la musica tradicional que sempre ha acompanyat als Gegants.
Algun cop has anat en cercavila amb una batucada davant? O darrera? O davant i darrera? En qualsevol dels casos ja pots agafar la Gralla i desar-la. La batucada ofega qualsevol altre so.
Un moment. Això ja ens va passar a Gràcia i a Mataró,... i avui també a Guinardó. Es com "un dia de la marmota" que es va repetint. En 8 dies, 3 trobades Geganteres, i a les 3, batucades que ofeguen les gralles.
Jo em començo a amoïnar i demano a les colles Geganteres que gaudim amb el so de la gralla i creuen que la musica tradicional s'ha de seguir mantenint viva a traves dels nostres musics, que fem alguna cosa. No se en mans de qui esta trobar una sol.lució, que en pensa la Coordinadora i la majoria de colles, però des d'aquí llenço un crit de socors, si algú el sent i sent el mateix, potser podrem començar a obrir via.
A les Trobades Geganteres, GRALLES I TABALS.
Als correfocs i passejades de Besties, BATUCADES.
Dit això, diré que m'encanten les Nits de foc i que toco amb una batucada. Per a mi es tant important la musica tradicional a les trobades Geganteres com les Batucades a les nits de foc. Nomes que cada cosa te el seu lloc."
Eugènia.
COMENTARIS:
Antonio
Yo también opino lo mismo, pero tal vez para no darle tantas vueltas al tema, habría que intentar hacer lo que se comentaba esta mañana con otras collas.Que alguien con "autoridad" en este tema organice una reunión de músicos y se decida que hacer con el problema
Dídac
Nosaltres a Llàntia el que acostumem a fer quan tenim un grup d'aquests és posar-los davant de tot i ficar alguna colla que no tingui música o així pel mig i si no, deixar una mica d'espai entre ells i la següent colla.
Desi
El problema del Cercavila de la Mercè és: ens posen on ens posen, i no tenen en compte si ens queixem de les batucades... Fa dos anys, nosaltres a Poblenou, vam tenir una al davant, el Drac d'Or, i una altra al darrera, de la colla dels diables del Clot... Ens vam queixar i ens van dir que què volíem que fessin... que les coses estaven aixi...
La veritat és que és un problema difícil de resoldre...
Eulàlia
En el cas del Guinardó, la batucada era d'una escola, i qui li diu a uns nens i pares que no surtin a la festa del seu barri... però en els altres casos són els organitzadors que no els han de convocar a les trobades geganteres, sinó a les de bèsties i correfocs.
Oi que no ens convoquen a nosaltres als correfocs? doncs el mateix per a ells.
Isma
Bueno al tema de las batucades ...
Jo toco en varies batucades dirigeixo 2 i la veritat es que teniu raó hi ha vegades que no hi ha control .
Dissabte dia 26 de maig ens va passar justament, vam anar a la Cercavila de grallers del Poblenou,
i a que no sabeu quanta gent era tocant la gralla i quanta gent era tocant el tabal? 37 persones tocant percussió i 8 tocant la gralla.... Em manifesto i estic amb vosaltres
Desi
Jo crec que és un plantejament que hauríem de dur a la Coordinadora de Gegants de Barcelona...
És molt maco, sobre tot pels que organitzem cercaviles, dur un grup d'aquests ja que convida a la gent a participar. Però també tenim l'experiència tot nosaltres que el que participin aquestes entitats; primer, crec que en un cercavila de Gegants no pega; segon, no fa que la resta de colles participants llueixin ja que tapen amb el seu soroll l'actuació d'altres...
Nosaltres, per exemple, tenim una participació amb la Colla del Drac d'Or. Si els coneixeu, sabreu que tenen una colla de batukes que fan que altres colles no hi puguin participar... el plantejament que tenim és convidar-los o no, ja que, segons on els posem, sabem que tindrem queixes d'una colla o una altra...
Salut i fal·lera,
Pepa
Bé i seguint amb el què ja sembla un constant, les ditxoses batukades, estic, també, completament d'acord amb vosaltres, això s'ha de parar, cada cosa al seu lloc i les batukades NO TOQUEN en les trobades geganteres, són coses que han d'anar separades perquè, i és de calaix, es trepitgen i no formen part de la cultura dels gegants, que carai, no perdem en nord!. S'ha de parlar ja!!!! i solucionar-ho abans no sigui massa tard i acabin, les gralles, en la vitrina com a un instrument què havia estat... tradicional!.
Pepa
Resposta a Eulàlia
"En el cas del Guinardó, la batucada era d'una escola, i qui li diu a uns nens i pares que no surtin a la festa del seu barri..." - ja, però si que se'ls pot dir que o facin a una altra hora o per obrir el cercavila mooooooooolt al davant, no?
"però en els altres casos són els organitzadors que no els han de convocar a les trobades geganteres, sinó a les de bèsties i correfocs." - Doncs és a ells que se'ls hauria de comentar i, si per cas, fer una crida a les altres colles per a presentar un escrit signat per tothom per tal que prenguin mesures.
"Oi que no ens convoquen a nosaltres als correfocs? doncs el mateix per a ells." - Bon raonament!!!
Carles
Companys i companyes:
Perdoneu que hagi trigat a participar en aquest debat però primer, vaig pilladíssim de feina i quan arribo a casa no tinc gens de ganes d'engegar l'ordinador i segon, m'agrada escoltar (en aquest cas llegir) i després opinar. I perdoneu també per l'extensió del correu i per si algú se sent molest, però és la meva opinió.
Quan estava a Vocalia de Músics de Coordinadora a finals dels noranta ja teníem aquesta qüestió damunt la taula. En aquell temps era una cosa incipient i no ens vam plantejar buscar-hi una solució que sospitàvem difícil perqué tampoc ho podíem considerar un "problema", però ens temíem que pogués anar a més i sembla que així està sent.
Comparteixo amb tots vosaltres la preocupació i les ganes de buscar-hi solucions, però permeteu-me que no estigui gens d'acord amb aquesta mena d'aire d'indignació que m'ha semblat respirar.
Salvant totes les diferències, ho veig una mica com això del 15 M i la indignació de la societat. La culpa és dels governants i del sistema (segons els indignats) i la societat n'és la víctima. Doncs senyors; als governants els posa la societat i al sistema el manté la societat. Què vull dir amb això? Doncs que mirem la part de culpa que tenim amb això de les batucades i no busquem culpables a fora tan fàcilment.
M'ha agradat molt la història de l'Eugènia i sincerament la comparteixo però jo en tinc una altra (l'escric en blau per si algú se la vol saltar i anar directament al desenllaç de la meva intervenció hahaha).
Diumenge vuit del matí. El pobre despertador no té temps de sonar perquè molt abans de l’hora a la que s’havia compromès a pitar, la Bruna i en Berenguer ja ens estiren els llençols. Els caps de setmana són implacables i més si hi ha prevista alguna activitat especial.
- Papaaaa!!! Mamaaaa!!! Lleveu-vos ja, que ens heu de dur als gegants!!! - Ostres sí, avui és Festa Major i els vam dir que els portaríem de cercavila.
Ens dutxem, esmorzem (amb molta calma) i sortim al carrer. Ens trobem en Gerard i la Mònica que també hi duen a la Berta i l’Anna. Les quatre criatures estan com una moto.
Passem per unes paradetes i amb molta mà esquerra aconseguim no firar-nos amb l’excusa que quan arribem, els gegants ja s’hauran acabat.
La cercavila ja està funcionant, trobem un bon lloc i ens hi quedem.
Veiem desfilar gegants de totes mides, formes i colors, alguns van sols i altres acompanyats de grallers i timbalers. L’Eulàlia, la meva dona, em comenta a cau d’orella – Sonen tots una mica desafinats, no? Jo no hi entenc massa de música però li dic que aquests instruments són tradicionals, que ja sonen així. No són com una flauta o un clarinet; aquests fan les notes aproximades i cada instrument sona com sona.
Després d’aquesta explicació que crec correcta a part de molt raonable, veig la Bruna que em mira arrufant el nas i tapant-se les orelles. En Berenguer també ho fa, no sé si per iniciativa pròpia o imitant a sa germana. El cas és que la Berta i l’Anna s’hi afegeixen i a mi, sincerament, em comença a fer una mica de mal l’oïda.
- Papa!! Per què tots toquen la mateixa cançó? –Pregunta l’Anna a en Gerard. - No sé filla, potser ho fan perquè tots els gegants ballin alhora.
Una noieta molt eixerida amb una cartolineta on hi diu “SERVEI D’ORDRE” penjant al pit ens diu que és una cançó que es diu “Dolors de munt”, que està de moda i totes les colles la toquen. A la Mònica se li escapa un – I tots la toquen igual de malament?
De sobte sembla que el terra tremoli. Mirem a l’esquerra i veiem apropar-se un grup de gent tocant tambors de tota mena. La canalla estira el coll per veure què passa. Està sonant una mena de samba que enganxa la gent del voltant que comença a moure’s seguint el ritme. Miro la nostra canalla i la Bruna ja ha arrencat la ballaruca, cosa molt fàcil perquè li encanta ballar. Però és que resulta que el Gerard i la Mònica s’hi han afegit, i l’Eulàlia. Jo mateix que sóc un totxo ballant noto com els peus se’m comencen a despertar.
La canalla insisteix a que acompanyem aquest grup i abandonem la nostra posició mentre anem seguint els percussionistes.
Acabada la cercavila tornem a casa però abans passem de nou per les paradetes i aquesta vegada no ens sabem negar a que en Berenguer torni a casa amb un tambor penjat al coll. El pobre va aporrejant aquest tros de plàstic sense solta ni volta, però la Bruna li agafa els bastonets que fan de baquetes i reprodueix força fidelment un dels ritmes que hem estat escoltant mentre li diu a son germà –Noooo. Era així com ho feien. Ens mira a l’Eulàlia i a mi i ens diu – Ha sigut guai, oi?!!!!
Pepa
Bé i seguint amb el què ja sembla un constant, les ditxoses batukades, estic, també, completament d'acord amb vosaltres, això s'ha de parar, cada cosa al seu lloc i les batukades NO TOQUEN en les trobades geganteres, són coses que han d'anar separades perquè, i és de calaix, es trepitgen i no formen part de la cultura dels gegants, que carai, no perdem en nord!. S'ha de parlar ja!!!! i solucionar-ho abans no sigui massa tard i acabin, les gralles, en la vitrina com a un instrument què havia estat... tradicional!.
Pepa
Resposta a Eulàlia
"En el cas del Guinardó, la batucada era d'una escola, i qui li diu a uns nens i pares que no surtin a la festa del seu barri..." - ja, però si que se'ls pot dir que o facin a una altra hora o per obrir el cercavila mooooooooolt al davant, no?
"però en els altres casos són els organitzadors que no els han de convocar a les trobades geganteres, sinó a les de bèsties i correfocs." - Doncs és a ells que se'ls hauria de comentar i, si per cas, fer una crida a les altres colles per a presentar un escrit signat per tothom per tal que prenguin mesures.
"Oi que no ens convoquen a nosaltres als correfocs? doncs el mateix per a ells." - Bon raonament!!!
Carles
Companys i companyes:
Perdoneu que hagi trigat a participar en aquest debat però primer, vaig pilladíssim de feina i quan arribo a casa no tinc gens de ganes d'engegar l'ordinador i segon, m'agrada escoltar (en aquest cas llegir) i després opinar. I perdoneu també per l'extensió del correu i per si algú se sent molest, però és la meva opinió.
Quan estava a Vocalia de Músics de Coordinadora a finals dels noranta ja teníem aquesta qüestió damunt la taula. En aquell temps era una cosa incipient i no ens vam plantejar buscar-hi una solució que sospitàvem difícil perqué tampoc ho podíem considerar un "problema", però ens temíem que pogués anar a més i sembla que així està sent.
Comparteixo amb tots vosaltres la preocupació i les ganes de buscar-hi solucions, però permeteu-me que no estigui gens d'acord amb aquesta mena d'aire d'indignació que m'ha semblat respirar.
Salvant totes les diferències, ho veig una mica com això del 15 M i la indignació de la societat. La culpa és dels governants i del sistema (segons els indignats) i la societat n'és la víctima. Doncs senyors; als governants els posa la societat i al sistema el manté la societat. Què vull dir amb això? Doncs que mirem la part de culpa que tenim amb això de les batucades i no busquem culpables a fora tan fàcilment.
M'ha agradat molt la història de l'Eugènia i sincerament la comparteixo però jo en tinc una altra (l'escric en blau per si algú se la vol saltar i anar directament al desenllaç de la meva intervenció hahaha).
Diumenge vuit del matí. El pobre despertador no té temps de sonar perquè molt abans de l’hora a la que s’havia compromès a pitar, la Bruna i en Berenguer ja ens estiren els llençols. Els caps de setmana són implacables i més si hi ha prevista alguna activitat especial.
- Papaaaa!!! Mamaaaa!!! Lleveu-vos ja, que ens heu de dur als gegants!!! - Ostres sí, avui és Festa Major i els vam dir que els portaríem de cercavila.
Ens dutxem, esmorzem (amb molta calma) i sortim al carrer. Ens trobem en Gerard i la Mònica que també hi duen a la Berta i l’Anna. Les quatre criatures estan com una moto.
Passem per unes paradetes i amb molta mà esquerra aconseguim no firar-nos amb l’excusa que quan arribem, els gegants ja s’hauran acabat.
La cercavila ja està funcionant, trobem un bon lloc i ens hi quedem.
Veiem desfilar gegants de totes mides, formes i colors, alguns van sols i altres acompanyats de grallers i timbalers. L’Eulàlia, la meva dona, em comenta a cau d’orella – Sonen tots una mica desafinats, no? Jo no hi entenc massa de música però li dic que aquests instruments són tradicionals, que ja sonen així. No són com una flauta o un clarinet; aquests fan les notes aproximades i cada instrument sona com sona.
Després d’aquesta explicació que crec correcta a part de molt raonable, veig la Bruna que em mira arrufant el nas i tapant-se les orelles. En Berenguer també ho fa, no sé si per iniciativa pròpia o imitant a sa germana. El cas és que la Berta i l’Anna s’hi afegeixen i a mi, sincerament, em comença a fer una mica de mal l’oïda.
- Papa!! Per què tots toquen la mateixa cançó? –Pregunta l’Anna a en Gerard. - No sé filla, potser ho fan perquè tots els gegants ballin alhora.
Una noieta molt eixerida amb una cartolineta on hi diu “SERVEI D’ORDRE” penjant al pit ens diu que és una cançó que es diu “Dolors de munt”, que està de moda i totes les colles la toquen. A la Mònica se li escapa un – I tots la toquen igual de malament?
De sobte sembla que el terra tremoli. Mirem a l’esquerra i veiem apropar-se un grup de gent tocant tambors de tota mena. La canalla estira el coll per veure què passa. Està sonant una mena de samba que enganxa la gent del voltant que comença a moure’s seguint el ritme. Miro la nostra canalla i la Bruna ja ha arrencat la ballaruca, cosa molt fàcil perquè li encanta ballar. Però és que resulta que el Gerard i la Mònica s’hi han afegit, i l’Eulàlia. Jo mateix que sóc un totxo ballant noto com els peus se’m comencen a despertar.
La canalla insisteix a que acompanyem aquest grup i abandonem la nostra posició mentre anem seguint els percussionistes.
Acabada la cercavila tornem a casa però abans passem de nou per les paradetes i aquesta vegada no ens sabem negar a que en Berenguer torni a casa amb un tambor penjat al coll. El pobre va aporrejant aquest tros de plàstic sense solta ni volta, però la Bruna li agafa els bastonets que fan de baquetes i reprodueix força fidelment un dels ritmes que hem estat escoltant mentre li diu a son germà –Noooo. Era així com ho feien. Ens mira a l’Eulàlia i a mi i ens diu – Ha sigut guai, oi?!!!!
En resum, des del punt de vista del públic que és l'usuari i és per qui existeix la festa; què els estem oferint? Què pot preferir la gent per passar-s'ho bé?
A mi no m'agraden les batucades a les cercaviles de gegants (i fora no gaire) però tampoc m'agrada com estem sonant la majoria de grups de grallers.
Per a evitar que ocupin el nostre espai no tenim més argument que oferir quelcom millor que ells. No ens enganyem, no podem utilitzar el tema de la tradició com a argument. És que ells toquen samba. I nosaltres Rock, no et fot. És que no són els instruments tradicionals per acompanyar els gegants. Ni les gralles tampoc. Només podem argumentar que és més elegant (o més bonic o digueu-ho com vulgueu) que uns gegants passegin i ballin al so d'una melodia que d'una base rítmica però coi, que sigui d'una melodia amb cara i ulls.
En el cas del nostre grup sóc un dels principals culpables perquè no m'hi involucro pas gaire, no apareixo quasi mai pels assajos i la majoria de sortides em coincideixen amb altres coses. Hauria de donar més importància al tema i anteposar algunes vegades el fet geganter a altres compromisos.
Lluitem per evitar les batucades, però no ens indignem tant i pensem que la gent ho vol passar bé. Ells són els protagonistes, no nosaltres, per tant lluitem també per oferir-los quelcom engrescador, no sigui que els traiem les batucades i els matem d'avorriment.
Una abraçada a tots.
Eulàlia,
una valoració:
una valoració:
no hem de barrejar dos temes diferents. PER UNA BANDA HI HA EL FET QUE BARREJAR BATUCADES AMB ELS GEGANTS ESTÀ FORA DE LLOC, si, de lloc!!!
tenen el sue espai amb els correfocs i diables. No hi anem pas amb gegants allà, oi?
PER L'ALTRA, i em sembla encertat el fet de parlar-ne (Carles), ESTÀ EL FET DE LA QUALITAT I LA DIGNITAT DE LES SORTIDES.
Dignitat, perquè quan un ho fa tant bé com pot i té cura del seu comportament ja està ben encaminat.
Qualitat. Ja ens hi estem acostant. He recordat més d'una vegada el que ens deia el Jordi (segon profe que vam tenir a la colla i que sovint veiem amb els gegants de Sarrià): hem d'anar a la cercavila amb respecte per la gent que hi ha mirant-nos al carrer: bona indumentària, bon comportament: distancia correcta amb les figures, músics ben organitzats/ res de fer provatures amb els instruments pel carrer/ ni parlar amb el mòbil, ni anar menjant o bevent - l'aigua, si-. No fer bromes o mostres grolleres entre nosaltres... és a dir: comportar-nos com si fóssim a dalt d'un escenari, només que és al carrer i som nosaltres qui ens desplacem entre el públic.
Ens hem caracteritzaT DURANT MOLT DE TEMPS (MEA CULPA) per no ser massa exigents, tothom és benvingut... qui sigui, com sigui, quan sigui...
ara veiem que això té conseqüències. els músics que en saben més i tenen ganes de millorar... se'n van!
Hem començat a marcat un nou camí on tothom hi té cabuda, però que s'hi haurà d'implicar un xic més.
Cada setmana assagem i això vol dir que hi ha un esforç. I no pot ser que qui sigui, com sigui i quan sigui s'hi pugui afegir trencant una feina
feta durant molts dies d'assaig amb il·lusió de superació i de sonar més bé com a grup.
Ajudeu-nos, ajudem-nos a fer un so de colla que ens agradi cada cop més, venint a assajar, potser no tots els dies si un no pot, però si amb certa regularitat. Qui no pugui cada setmana, doncs, cada dues! Però s'ha de venir!
fins el proper assaig
una abraçada per a tots
Pere Rovira : Estic totalment d'acord.
Jo només voldria fer una puntualització i que ningú se senti ofès, sinó avisat. Un graller no és una persona que es posa la gralla a la boca UN cop a la setmana (a la trobada, actuació, exhibició...) i bufa i ja esta.
Tractem la gralla com un instrument no com una joguina.
el 12/10/2012, el LLuis ens comenta:
Perdoneu, però heu comés un error garrafal en associar "batucada" amb el món de les bèsties i del ball de diables. El so característic i tradicional del Ball de Diables, és el dels timbals o tabals. Les bèsties no van acompanyades ni per batucada, ni per timbals dels Diables. La música per les bèsties (Àguiles, bèsties de foc, lleons, mulasses...) és del mateix tipus que la dels gegants: flabiols i tamborins, gralles i timbals de gralla - no bombos ni caixes -, mitjes cobles, cobles de 3/4, cobles de ministres, cobles de sardanes, bandes de música...).
La batucada no està asociada a cap tradició de la cultura popular catalana, ni Ball de Diables, ni bèsties ni gegants. L'hem fet nostra a base de la ignorància de la nostra pròpia cultura popular. I als grups de grallers, no mal interpretem: els bombos, caixes, canyes de dolçaina, de dulzaina, de tenora,... en comptes d'inxes de pala, timbals de gralla, timbals fondos...
Grallers i timbalers, aprofitem ara que tenim Escoles de Música Tradicional a arreu de Catalunya, i aprenem com cal a tocar els instruments tradicionals, mantenint-los i perpetuant-los amb dignitat.
Gràcies a tots per tots els comentaris.
Si ens respon algú mes, Afegirem la entrada.
La BATUCADA és un sub-testil de la Samba. Percussió brasilera influenciada per ritmes Africans, en general interpretada en grup. Es caracteritza per l'estil repetitiu i ritme accelerat.
Utilitza una gran varietat d' instruments: tambors grans i petits, caixa de bateria, campanes, timbal, bongó, maraques i agitadors de diversos tipus i materials, panderetes i xiulets.
Utilitza una gran varietat d' instruments: tambors grans i petits, caixa de bateria, campanes, timbal, bongó, maraques i agitadors de diversos tipus i materials, panderetes i xiulets.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada