25 anys d'amor

""Fa 25 anys que els gegants del barri començaren a caminar.

No sé quantes geganteres i geganters els hi han donat vida però a ells els hi devem que avui siguin amb nosaltres.

Des de la seva actual seu, els nens i nenes poden contemplar les altes figures dels gegants del barri i gaudir-ne com mai, tot badant a la seva ombra.

Esperem que dintre de vint-i-cinc anys, aquests nens d’avui puguin explicar als seus fills com vivien els cercaviles i com ballaven els gegants.

Que expliquin com els seus pares varen entrar a la colla i contribuïren a que el 2038 encara omplin els carrers de música i il·lusió.

Seria bo que això passes, seria bo que, d’una vegada per totes, els veïns i veïnes del barri entenguessin que per gaudir dels gegants cal implicar-s’hi, que no hi ha prou amb apropar-se i contemplar-los.

Seria bo que, per fi, entenguessin que per poder dir “Mira, son els nostres gegants” cal que se’ls facin seus, cal que deixin la vorera i saltin al carrer, enfaixar-se i ser els següents en portar-los i donar-los-en vida.

Cal que donin aquest pas, per ser el següents, el relleu necessari.

Portar gegants no deixa de ser una història d’amor a unes figures de fusta, guix, roba i cartró pedra que prenen ànima quan un geganter o gegantera els hi dona vida.

Veïns i veïnes. Els gegants us necessiten.

Sense vosaltres estan condemnats a quedar-se sense ningú que els hi doni vida i esdevindran unes figures que el temps i la pols deslluiran i ja no quedaran be exposats, es guardaran en qualsevol magatzem. Aleshores, quan el 2038, els vostres fills us preguntin què es va fer d’aquells gegants… amb quina cara els mirareu? 

Què els hi direu? 

Que tant se val? Que, al cap i a la fi, eren de cartró?

No us quedeu fora, els vostres fills no us perdonaran que deixeu morir els gegants.

Vint-i-cinc anys d’amor no poden acabar així.

Feu-los ballar."

Pau