"Com Anglès no hi ha res" segons diuen allà, i la veritat és que un tomb pel poble, amb un interessant patrimoni, i uns preciosos paisatges, a la plana de la Selva, i amb l'acollida dels anglesencs... ben mereix una sortida.
La colla es va desplaçar en autobus, amb els gegants de Sant Josep de Calassanç, el Quintí i la Peguera. Vam fer la plantada, als Jardins de Can Cendra.
Per recordar és "La diada del carrilet".
Un dia maco, un autocar còmode i una colla engrescada. Tot plegat masa maco per ser cert.
Primer fallo: ningú va portar la fitxa de la sortida, allò que ens envien sempre els anfitrions amb horaris i tal...
Segòn fallo: preguntar al primer que pasa pel carrer.
Així dons, ens indiquen malament el lloc de descàrrega.
Gran conya per part de la gent del poble. I nosaltres ens preguntem: Per què riuen? Be: per anar al lloc de la plantada fem dreçera per l'antic traçat del carrilet, ara convertit en camí verd. I ja ens tens fen trekking per La Selva.
Segona part: encapçalem el cercavila. Encara no ens hem recuperat de la travessa que ja sortim. Per cert que el recorregut del cercavila resulta una mica extrany per canvis d'última hora en l'itinerari, gentilesa del la policia municipal (Li sona a algú això?) i un fi de festa de caire independentista, i amb presentació de les colles participants, la ballada de gegants, parlaments i entrega de records.
Sopar a l'antiga fàbrica de El Burrito Blanco (tope evocador) i tornada sense acabar de creuren's tot el que ens havia passat en la darrera sortida llunyana de l'any.
I es que, permeteu-me l'expressió: Som collonuts!
Com sempre, unes imatges de record... i gràcies al fotògraf!
+31-08-2013.JPG)
+31-08-2013.JPG)
+31-08-2013.JPG)
+31-08-2013.JPG)
Per recordar és "La diada del carrilet".
Un dia maco, un autocar còmode i una colla engrescada. Tot plegat masa maco per ser cert.
Primer fallo: ningú va portar la fitxa de la sortida, allò que ens envien sempre els anfitrions amb horaris i tal...
Segòn fallo: preguntar al primer que pasa pel carrer.
Així dons, ens indiquen malament el lloc de descàrrega.
Gran conya per part de la gent del poble. I nosaltres ens preguntem: Per què riuen? Be: per anar al lloc de la plantada fem dreçera per l'antic traçat del carrilet, ara convertit en camí verd. I ja ens tens fen trekking per La Selva.
Segona part: encapçalem el cercavila. Encara no ens hem recuperat de la travessa que ja sortim. Per cert que el recorregut del cercavila resulta una mica extrany per canvis d'última hora en l'itinerari, gentilesa del la policia municipal (Li sona a algú això?) i un fi de festa de caire independentista, i amb presentació de les colles participants, la ballada de gegants, parlaments i entrega de records.
Sopar a l'antiga fàbrica de El Burrito Blanco (tope evocador) i tornada sense acabar de creuren's tot el que ens havia passat en la darrera sortida llunyana de l'any.
I es que, permeteu-me l'expressió: Som collonuts!
Com sempre, unes imatges de record... i gràcies al fotògraf!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada